Sin categoría

5a trobada Consell Infantil Municipal

En aquesta trobada hem treballat la importància de conèixer els estils de comunicació que hi ha, l’estil que predomina en nosaltres (assertiu, passiu o agressiu), i ens hem centrat en l’assertivitat, com a eina per a respondre a comentaris inoportuns i fer respectar els nostres drets, hem practicat com respondre de manera assertiva davant de determinades situacions.

A la segona part de la sessió, hem visualitzat algunes de les campanyes de prevenció contra l’assetjament que s’han fet darrerament, a mode de reflexió i inspiració i… ens hem posat a crear la nostra pròpia campanya! Alguns de nosaltres ho hem fet en format còmic i d’altres en format guió, com si es tractés del diàleg d’un curtmetratge per prevenir l’assetjament.

Per últim, compartim un petit conte que vam llegir al finalitzar la trobada, el qual ens recorda la importància de les paraules que diem i l’empremta que deixen en els demés.

EL PAPER ARRUGAT

El meu caràcter impulsiu em feia explotar en còlera a la menor provocació.

La major part de les vegades, després d’un d’aquests incidents, em sentia avergonyit i m’esforçava per consolar a qui havia ofès.

Un dia, el meu pare, que em va veure donant excuses després d’una explosió d’ira, em va donar un paper llis i em va dir: “Arruga’l!”.

Sorprès, vaig obeir i vaig fer una bola amb el paper.

Després em va dir: “Ara deixa’l com estava abans”.

Per suposat no vaig poder deixar-lo com estava.

Per més que ho intentés, el paper quedava ple d’arrugues.

Llavors, em va dir: “El cor de les persones és com aquest paper.  La impressió que deixes en el cor que vas ofendre, serà tan difícil d’esborrar com aquestes arrugues del paper. Tot i que intentem arreglar l’error, ja estarà “marcat””.

Per impuls no ens controlem i sense pensar podem dir paraules plenes d’odi i rancor, i després, quan hi pensem, ens penedim.

Però no podem fer marxa enrere, ni esborrar allò que ha quedat gravat. I el més trist és que deixem “arrugues” en molts cors.

Des d’avui, sigues més comprensiu i més pacient.

Quan sentis les ganes d’explotar de ràbia recorda “el paper arrugat”.

El meu caràcter impulsiu em feia explotar en còlera a la menor provocació.

La major part de les vegades, després d’un d’aquests incidents, em sentia avergonyit i m’esforçava per consolar a qui havia ofès.

Un dia, el meu pare, que em va veure donant excuses després d’una explosió d’ira, em va donar un paper llis i em va dir: “Arruga’l!”.

Sorprès, vaig obeir i vaig fer una bola amb el paper.

Després em va dir: “Ara deixa’l com estava abans”.

Per suposat no vaig poder deixar-lo com estava.

Per més que ho intentés, el paper quedava ple d’arrugues.

Llavors, em va dir: “El cor de les persones és com aquest paper.  La impressió que deixes en el cor que vas ofendre, serà tan difícil d’esborrar com aquestes arrugues del paper. Tot i que intentem arreglar l’error, ja estarà “marcat””.

Per impuls no ens controlem i sense pensar podem dir paraules plenes d’odi i rancor, i després, quan hi pensem, ens penedim.

Però no podem fer marxa enrere, ni esborrar allò que ha quedat gravat. I el més trist és que deixem “arrugues” en molts cors.

Des d’avui, sigues més comprensiu i més pacient.

Quan sentis les ganes d’explotar de ràbia recorda “el paper arrugat”.

Molt bona feina a tothom!!! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s